| Òpera
'La flauta màgica (Die Zauberflöte)'

La flauta màgica és un dels títols més coneguts i més representats de W.A. Mozart. Un conte de fades, amb tocs d'humor i ple de referències filosòfiques. Jorinde Keesmaat aposta per una posada en escena actual i presenta aquesta Flauta com un teatre contemporani, sense luxes romàntics. Aquesta producció de l'Òpera Zuid de Maastricht (Països Baixos) es presenta ara al Teatre Principal de Palma.

Pamina, filla de la Reina de la nit, és segrestada per Sarastro. El príncep Tamino, captivat per la seva bellesa, accedeix a alliberar-la. Però no li serà fàcil. Per aconseguir-ho, comptarà amb l'ajuda del caçador d'ocells Papageno, i amb una flauta màgica que modifica l'estat d'ànim de qui l'escolta.

Òpera en dos actes de W.A. Mozart, en alemany, amb llibret d'Emanuel Schikaneder basat en Lulu, oder die Zauberflöte, de A.J. Liebeskind, i en Sethos, obra de Jean Terrasson. Formalment és una singspiel, un tipus d'òpera popular alemanya on s'intercalen les parts cantades amb les parlades.

Die Zauberflöte es va estrenar al Theater auf der Wieden de Viena el 30 de setembre de 1791, dos mesos abans de la mort de Mozart, qui la va dirigir personalment. A Espanya es va estrenar al Gran Teatre de Liceu de Barcelona el 15 de gener de de 1925.

Amb dramatúrgia de Wout van Tongeren, direcció d'escena de Jorinde Keesmaat i direcció musical deJosep Planells, està interpretada en els seus principals papers per Carmen Romeu (Pamina), Aleksandra Jovanovich (Reina de la nit), Marta Bauçà (Dama 1) , Begoña Gómez (Dama 2), Frédérique Sizaret (Dama 3), Maia Planas (Papagena), Jorge Juan Morata (Monostatos).

Intervenen el Cor de Teatre Principal, dirigit per Pere Víctor Rado, i l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, dirigida per Pablo Mielgo.